Self-Directed Development: una nova mirada transformadora per al tercer sector
Des del sector social, el Self-Directed Development (SDD) representa una innovació clau en la forma d'entendre i gestionar el suport a les persones, especialment aquelles en situació de vulnerabilitat. Aquest paradigma evoluciona a partir de models anteriors àmpliament reconeguts, com són l’Atenció Centrada en la Persona (ACP) i el Self-Directed Support (SDS), ampliant encara més el potencial de desenvolupament integral i autonomia personal. Aquest nou model respon a les necessitats d'un context social en constant canvi, on cada vegada més es valoren l'autonomia, l'empoderament i la capacitat de decisió individual com a elements essencials per assolir una inclusió efectiva i sostenible.
La innovació que aporta el SDD implica un canvi profund en el rol dels usuaris, passant de ser receptors passius de serveis a ser actors principals del seu propi procés de desenvolupament personal i professional. Aquesta evolució reflecteix un canvi cultural en el tercer sector, on es promou activament el protagonisme de les persones en situació de vulnerabilitat, dotant-les d'eines concretes per desenvolupar competències bàsiques que permetin millorar la seva qualitat de vida i participació social.
El SDD sorgeix en resposta a les limitacions dels models tradicionals d'atenció, que sovint han mostrat ser insuficients per abordar la complexitat i diversitat de les necessitats actuals. Així, la introducció del SDD proposa un marc més flexible i adaptatiu que potencia la personalització dels processos d'acompanyament i afavoreix l'autodeterminació dels individus.
Aquest enfocament no només beneficia les persones directament implicades, sinó que també genera valor afegit a les entitats del tercer sector, promovent una cultura organitzacional basada en l'aprenentatge continu, la innovació i la col·laboració interprofessional, alineada amb les tendències internacionals més avançades en gestió social.
De l’Atenció Centrada en la Persona al Self-Directed Support
L’atenció centrada en la persona (ACP) situa l’individu com a agent central del suport rebut, reconeixent i respectant les seves decisions, necessitats, preferències i aspiracions. Sanderson (2012) destaca que aquest model es basa en l’escolta activa, la personalització dels serveis i el respecte profund a l’autonomia individual per assegurar que cada persona pugui expressar clarament quin tipus de suport necessita. Aquest enfocament prioritza la dignitat i el respecte, tractant cada persona com a única i adaptant els serveis al seu context i circumstàncies particulars.
El Self-Directed Support (SDS) evoluciona encara més aquest plantejament, promovent una autonomia més tangible. Leadbeater et al. (2008) remarquen que aquest enfocament no només escolta activament les persones usuàries, sinó que els ofereix control directe sobre els recursos assignats. González-Anleo (2015) indica que l'SDS possibilita la gestió directa del pressupost disponible i l'elecció dels professionals implicats. Aquesta autonomia reforçada, segons Ferguson (2007), resulta especialment eficaç en àmbits com la discapacitat, mentre que López-Francés (2018) considera essencial aquest model per abordar situacions d'exclusió social, potenciant la dignitat i l’empoderament.
Què aporta el Self-Directed Development (SDD)?
El Self-Directed Development implica un pas més profund, centrat no només en la gestió dels serveis sinó en el desenvolupament integral i autònom en dimensions personals, emocionals, socials i professionals. Deci i Ryan (2000) defineixen aquest enfocament des de la teoria de l'autodeterminació, que recalca la importància d'atendre necessitats bàsiques com l'autonomia, la competència personal i les relacions interpersonals. Pérez-de-Guzmán (2016) subratlla la rellevància de l'empoderament com a factor clau en la intervenció socioeducativa.
Mansell i Beadle-Brown (2012) destaquen que el SDD genera una transformació profunda en les relacions entre entitats socials i persones beneficiàries, convertint-les en agents plenament actius del seu propi desenvolupament. Echeita (2017) coincideix a remarcar com aquest enfocament afavoreix una inclusió educativa i social efectiva. Wehmeyer et al. (2012) reforcen aquesta idea, emfatitzant el protagonisme que assumeixen les persones en el seu procés d'aprenentatge, creixement i desenvolupament integral.
Aquest procés incrementa significativament l'autoestima, la capacitat d'autoregulació, l'autoeficàcia personal i la resiliència, segons Ryan i Deci (2020). Caldwell (2010) afegeix que el SDD contribueix decisivament a la construcció de comunitats més cohesionades, resilients i capaces de respondre col·lectivament a reptes socials complexos.
Construint una societat més inclusiva
L'adopció del Self-Directed Development per part del tercer sector significa apostar per un paradigma on les persones són realment protagonistes del seu desenvolupament. Oliver (2009) considera que aquest enfocament contribueix activament a la construcció d'una societat més inclusiva, equitativa i respectuosa amb la dignitat individual. Echeita (2017) reforça aquesta perspectiva, assenyalant que el SDD afavoreix especialment la dignitat, la participació efectiva i l'equitat social per a les persones en situació de vulnerabilitat.
López-Francés (2018) afirma que el SDD no només transforma trajectòries individuals, sinó que també té un gran impacte social positiu, ajudant a generar comunitats més solidàries i cohesionades. Caldwell (2010) coincideix que aquest enfocament és fonamental per construir entorns socials on totes les persones puguin assolir una vida autònoma, plena i satisfactòria, promovent així valors socials profundament inclusius i participatius.
El SDD, per tant, es posiciona com un model indispensable per avançar cap a una societat on la inclusió no sigui només un objectiu desitjable, sinó una realitat palpable en la vida diària de totes les persones.
Bibliografia
La innovació que aporta el SDD implica un canvi profund en el rol dels usuaris, passant de ser receptors passius de serveis a ser actors principals del seu propi procés de desenvolupament personal i professional. Aquesta evolució reflecteix un canvi cultural en el tercer sector, on es promou activament el protagonisme de les persones en situació de vulnerabilitat, dotant-les d'eines concretes per desenvolupar competències bàsiques que permetin millorar la seva qualitat de vida i participació social.
El SDD sorgeix en resposta a les limitacions dels models tradicionals d'atenció, que sovint han mostrat ser insuficients per abordar la complexitat i diversitat de les necessitats actuals. Així, la introducció del SDD proposa un marc més flexible i adaptatiu que potencia la personalització dels processos d'acompanyament i afavoreix l'autodeterminació dels individus.
Aquest enfocament no només beneficia les persones directament implicades, sinó que també genera valor afegit a les entitats del tercer sector, promovent una cultura organitzacional basada en l'aprenentatge continu, la innovació i la col·laboració interprofessional, alineada amb les tendències internacionals més avançades en gestió social.
De l’Atenció Centrada en la Persona al Self-Directed Support
L’atenció centrada en la persona (ACP) situa l’individu com a agent central del suport rebut, reconeixent i respectant les seves decisions, necessitats, preferències i aspiracions. Sanderson (2012) destaca que aquest model es basa en l’escolta activa, la personalització dels serveis i el respecte profund a l’autonomia individual per assegurar que cada persona pugui expressar clarament quin tipus de suport necessita. Aquest enfocament prioritza la dignitat i el respecte, tractant cada persona com a única i adaptant els serveis al seu context i circumstàncies particulars.
El Self-Directed Support (SDS) evoluciona encara més aquest plantejament, promovent una autonomia més tangible. Leadbeater et al. (2008) remarquen que aquest enfocament no només escolta activament les persones usuàries, sinó que els ofereix control directe sobre els recursos assignats. González-Anleo (2015) indica que l'SDS possibilita la gestió directa del pressupost disponible i l'elecció dels professionals implicats. Aquesta autonomia reforçada, segons Ferguson (2007), resulta especialment eficaç en àmbits com la discapacitat, mentre que López-Francés (2018) considera essencial aquest model per abordar situacions d'exclusió social, potenciant la dignitat i l’empoderament.
Què aporta el Self-Directed Development (SDD)?
El Self-Directed Development implica un pas més profund, centrat no només en la gestió dels serveis sinó en el desenvolupament integral i autònom en dimensions personals, emocionals, socials i professionals. Deci i Ryan (2000) defineixen aquest enfocament des de la teoria de l'autodeterminació, que recalca la importància d'atendre necessitats bàsiques com l'autonomia, la competència personal i les relacions interpersonals. Pérez-de-Guzmán (2016) subratlla la rellevància de l'empoderament com a factor clau en la intervenció socioeducativa.
Mansell i Beadle-Brown (2012) destaquen que el SDD genera una transformació profunda en les relacions entre entitats socials i persones beneficiàries, convertint-les en agents plenament actius del seu propi desenvolupament. Echeita (2017) coincideix a remarcar com aquest enfocament afavoreix una inclusió educativa i social efectiva. Wehmeyer et al. (2012) reforcen aquesta idea, emfatitzant el protagonisme que assumeixen les persones en el seu procés d'aprenentatge, creixement i desenvolupament integral.
Aquest procés incrementa significativament l'autoestima, la capacitat d'autoregulació, l'autoeficàcia personal i la resiliència, segons Ryan i Deci (2020). Caldwell (2010) afegeix que el SDD contribueix decisivament a la construcció de comunitats més cohesionades, resilients i capaces de respondre col·lectivament a reptes socials complexos.
Construint una societat més inclusiva
L'adopció del Self-Directed Development per part del tercer sector significa apostar per un paradigma on les persones són realment protagonistes del seu desenvolupament. Oliver (2009) considera que aquest enfocament contribueix activament a la construcció d'una societat més inclusiva, equitativa i respectuosa amb la dignitat individual. Echeita (2017) reforça aquesta perspectiva, assenyalant que el SDD afavoreix especialment la dignitat, la participació efectiva i l'equitat social per a les persones en situació de vulnerabilitat.
López-Francés (2018) afirma que el SDD no només transforma trajectòries individuals, sinó que també té un gran impacte social positiu, ajudant a generar comunitats més solidàries i cohesionades. Caldwell (2010) coincideix que aquest enfocament és fonamental per construir entorns socials on totes les persones puguin assolir una vida autònoma, plena i satisfactòria, promovent així valors socials profundament inclusius i participatius.
El SDD, per tant, es posiciona com un model indispensable per avançar cap a una societat on la inclusió no sigui només un objectiu desitjable, sinó una realitat palpable en la vida diària de totes les persones.
Insert.Skills: una experiència de bones pràctiques en SDD
Integralia, entitat especialitzada en solucions digitals per al tercer sector social, impulsa actualment l'adaptació i implementació del programa Insert.Skills, gràcies a un partenariat estratègic promogut pel clúster MOSIDE. Aquesta eina digital proporciona una plataforma integral orientada a la gestió autònoma del desenvolupament competencial, emocional i social.
Integralia, entitat especialitzada en solucions digitals per al tercer sector social, impulsa actualment l'adaptació i implementació del programa Insert.Skills, gràcies a un partenariat estratègic promogut pel clúster MOSIDE. Aquesta eina digital proporciona una plataforma integral orientada a la gestió autònoma del desenvolupament competencial, emocional i social.
Aquesta experiència concreta permetrà als participants:
- Realitzar una autoavaluació de competències, identificant clarament fortaleses i àrees de millora.
- Establir objectius personals i professionals, realistes, assolibles i alineats amb les seves aspiracions.
- Accedir a formacions personalitzades, adaptades específicament a les necessitats i preferències individuals.
- Gaudir d'un mentoratge personalitzat continu, garantint un acompanyament eficaç i significatiu al llarg de tot el procés.
- Formar part activa de comunitats d'aprenentatge col·laboratiu, desenvolupant habilitats socials essencials per a una inserció efectiva i duradora.
Aquest projecte exemplifica clarament el potencial del SDD com a model innovador i d'alt valor per al tercer sector.
Bibliografia
- Caldwell, J. (2010). Leadership development for self-directed teams. Journal of Leadership Education, 9(2), 117-126.
- Deci, E. L., & Ryan, R. M. (2000). The "what" and "why" of goal pursuits: Human needs and the self-determination of behavior. Psychological Inquiry, 11(4), 227-268.
- Echeita, G. (2017). Inclusión y exclusión educativa. De nuevo "voz y quebranto". Narcea Ediciones.
- Ferguson, I. (2007). Increasing User Choice or Privatizing Risk? The Antinomies of Personalization. British Journal of Social Work, 37(3), 387–403.
- González-Anleo, J. (2015). La autodeterminación en la intervención social: principios y prácticas. Editorial CCS.
- Leadbeater, C., Bartlett, J., & Gallagher, N. (2008). Making It Personal. Demos.
- López-Francés, I. (2018). El desarrollo de la autonomía personal y la inclusión social. Ediciones Pirámide.
- Mansell, J., & Beadle-Brown, J. (2012). Active Support: Enabling and Empowering People with Intellectual Disabilities. Jessica Kingsley Publishers.
- Oliver, M. (2009). Understanding Disability: From Theory to Practice. Macmillan International Higher Education.
- Pérez-de-Guzmán, M. V. (2016). La intervención socioeducativa desde la perspectiva del empoderamiento. Editorial Síntesis.
- Ryan, R. M., & Deci, E. L. (2020). Self-determination theory: Basic psychological needs in motivation, development, and wellness. Guilford Press.
- Sanderson, H. (2012). A Practical Guide to Delivering Personalisation: Person-Centred Practice in Health and Social Care. Jessica Kingsley Publishers.
- Verdú, A., & Badia, M. (Coords.). (2018). Prácticas centradas en la persona: Una visión actualizada del modelo de atención centrada en la persona (ACP). Publicacions Universitat de Barcelona.
- Wehmeyer, M. L., Shogren, K. A., & Brown, I. (2012). Self-determination and disability: Current knowledge and implications for practice. Routledge.
